Empordàjardi es constituïda per Pere Planas, y en la actualitat continua al front de la empresa. Pere Planas va treballar a una entitat bancaria a Barcelona.pere planas llop ventana  con capuchina en berchules

Als seus trenta anys deixa ciutat i treball i donant un giro a la seva vida emprèn el retorn al camp. Amb el desix de viure de la agricultura s'instal·la a la Alta Garrotxa (Sant Andreu de Lliurona ), on passarà quatre anys amb aquest objectiu.

Abandona las muntanyes del Bassagoda per la Plana de Figueres. Aqui s'integra en un projecte de formació de una cooperativa de jardineria, promoguda per l'ajuntament de Figueres i subvencionada per el Fons social de la Comunitat Europea. Als tres anys es desfà el projecte.

Continua fent de jardiner a una empresa de Girona per un any mes, i després es constitueix com treballador autònom per el 1988 constituir Empordajardi.

A mes del curs organitzat per l'Ajuntament de Figueres, realitza diversos cursos sobre podàs, gespes, sanitat vegetal, sistemes de reg, (Escola forestal de Santa. Coloma de Farnes), i també participa en alguns cursos d'estiu a l'Escorial (Universitat Complutense a Madrid ) , sobre paisatgisme y disseny.

Y com bon autodidacta fa servir l'ajuda de nombrosos llibres per millorar la qualitat del seu treball, que dia a dia es va convertint en una passió. Tot aixo evidentment aparellat amb el seu treball diari.




“A mes de estudiar el treball i la interpretació de jardiners reconeguts, tinc especial predilecció per Nicolás Rubió i Tudurí (1881-1991),i com no per el seu mentor Jean Claude Nicolás Forestier (1861-1930). I d'entre el cursos que realitzo recordo especialment, un curset d'estiu del El Escorial titulat; "El jardí somni del paraiso",, on els ponent eren diversos noms del camp del disseny i paisatgisme internacional , dels que amb va interessar particularment la presentació del "Le jardin en movement" per el seu creador Gilles Clement, on exposava les primeres lineas de lo que posteriorment seria tota una escola del art del paisatge i el jardí de avui dia. Escola de la que Gilles Clement es el màxim exponent. En Aquest mateix curset també vaig coneixer l'exposició de la idea de jardí de Leandro Silva Delgado, paisatgista uruguià, deixeble i col.laborador de Roberto Burle marx, de qui em va cridar l'atenció la seva passió i habilitat per les escales en els jardins.

També he tingut la oportunitat de conèixer al escultor Dani Karavan, al participar a la naturalització del paisatge adjunt a la seva obra de Portbou , en el Monument a Walter Benjamin.

Al transcorre dels anys he anat incorporant experiències i petites descobertes , a mes d'interpretacions del jardí de altres cultures , àrab, japonesa , la idea zen del art, el feng sui.... Però també he anat adquirint coneixements de jardiners que he conegut amb la meva trajectòria professional , i que m'han fet veure aspectes d'aquest art que potser no se m'hagués ocorregut pensar. Lo mateix he de dir de clients i treballadors de empordajardi que van il·luminar aspectes aspectes del jardí que pots tampoc hagués percebut sol.

“Empordajardi es avui el resultat del treball no nomes meu, sinó també dels que han anat passant per la empresa deixant la seva empremte. Intercanvi que ens ha enriquit mútuament i faixi que avui siguem millors i diferents que ahir”

imagen jardinimagen jardin imagen jardinjardin japonés

Imatges de jardins construïts per empordajardi en diferents anys.