Un dels temes de investigació i reflexió , ha sigut i es els orígens del jardí. El primer jardí. El significat de la paraula i el seu contingut , que va significar en els seus remots orígens...Que entenem avui en dia...I especialment como la entén, interpreta el jardiner per-amb el seu objecte de treball- .
S'han escrit llibres . I llurs interpretacions e insinuacions han inundat voreres de rius . Aquestes ideàs han il·luminat el passat i també el futur, i evidentment el present..
El jardiner de avui , que te una visió profunda de la idea de jardí, esta mes preparat per fer un jardí amb mes arrels, mes consistent i possiblement mes aprop de produir l'efecte mes adequat per el seu usuari. .
Amb aquestes paraules voldria obrir la primera categoria d'aquest blog orígens del jardí
No es intenció meva la de exposar una historia cronològica de la jardineria, sinó anar reflexionant sobre temes diferents , un mica per plaer , una mica per atzar . Encara que amb una certa direcció , per poder recolzar altres temes que aniran apareixen en aquest blog, i que amb semblen interessants per el bon jardí i jardiner..
Tampoc serà un treball meticulós històricament, encara que procuraré documentar-me per no caure en la pura invenció. Els fets no es poden canviar , les interpretacions si, , però he de recordar que el objecte de aquest blog es exposar las meves experiències , reflexions i petits descobriments en el temps de jardiner , per lo que necessito de un marc on situar-les. .
El primer tema de aquesta categoria serà sobre la construcció del Central Park de NewYork , que es considera el mes complet exemple de parc urbà modern i public . Que explicita la creixent nova jardineria popular-urbana del futur .
El Central Park, no fou el primer ni el mes grand park public del mon. Però si va esser el mes emblemàtic i mes complet que es va construir en aquell temps. Històricament es considera el començament de la jardineria moderna. Es vara dissenyar i construir per dotar a la ciutat de New York de un grand espai verd (800 per 4000 metres). Per cobrir las necessitats que emergien en una ciutat que la seva població s'havia quadruplicat els últims 30 anys. El 1844 es començaria el moviment, que acabaria el 1857 amb la selecció del projecte guanyador. El arquitecte paisatgista de Kansas Frederick Law Olmsted y el arquitecte anglès Calvert Vaux amb el seu disseny Greensward Plann.
Las raons per la seva construcció no foren solament aquestes , si no com temps anteriors , temps que els reines europeus competien entre ells per veure qui tenia el jardí mes gran i mes maco, distintiu de poder i riquesa, dons Els Estat Units també tenien la necessitat de demostrat a la vella Europa que ells també tenien grans jardins com el Hyde park de Londres ,les Bois de Bolongne de París etc
També es manté que a mes a mes es volia eliminar de aquesta zona , tota un serie de petites cases, cabanyes, i habitatges modestos de ciutadans desafavorits , que les classes governants volien fer desaparèixer de la zona, per les seves previsions del futur de New York. No fa falta mes que mirar avui en dia el desenvolupament de las grans ciutats , com en anat desplaçant las seves misèries cap a les afores, tapar-las, per amagar-les de las mirades de les consciencies.
A pesar de tot , aquest disseny es considera avui en dia , el mes complet exemple de lo que deuria esser un parc public urbà . Aglutina espais multidisciplinaris ,per realitzar recitals, concerts, mitins, descans , passeig , competicions, exposicions. Es un espai mutable, adaptable, decorat i naturalitzat, un paisatge recreat a la mesure de la ciutat que l'envolte i amb combinació amb ella, convivint i col·laborant mútuament….
Els jardins contemporanis ja no son exclusivitat de la aristocràcia , el clergue , ni las classes benestants. Amb la revolució industrial , el naixement de las classe mitja i el creixement de les ciutats, entre altres coses, van sorgir noves necessitats i possibilitats. Podríem dir de manera simplificada que el us del jardí es va popularitzar, "vulgaritzar", dirien alguns experts elitistes, dons ja no es creaven jardins com obràs d'art sinó com xurros . Ja no creaven els jardins grans mestres, a las ordres de grans i poderosos personatges. Encara que la meva visió no se identifica amb aquesta interpretació , però ja podré exposar mes endavant el meu pensar..
Per altre part , el àmbit d'aquesta generalització es dirigeix als ciutadans del planeta, a on la prioritat de sobreviure ja no es la primaria. Desgraciadament una part molt nombrosa dels ciutadans no poden accedir a certes conquestes del esser humà, entre elles el jardí. .
El Central Parc de New York es sol considerar el mes complet exemple de jardí public urbá i es fa servir com a punt de inflexió i referencia del canvi a la jardineria moderna. A partir de aquí a anat amb ascens la extensió i el us del jardí per part de cada vegada mes població.
Encara que la meva experiència com a jardiner es concreta de manera localista a Girona (Catalunya), el meu anàlisi i exposició vol esser generalista.
Llavors amb aquest context, el jardiner de avui te que considerar uns factors nous , afegits per la realització del jardí.
la popularització del jardí
els nous materials
les noves tecnologies
les noves maquinaries
el aigua actual
el coneixement del
material vegetal
el valor del paisatge
la responsabilitat social del treball
El client, el usuari o futurs usuaris del jardí.
M'agradaria incidir en un nou element, encara que no es un elemnt mes sinó un gran factor de canvi social en el moment actual. Les noves tecnologies de la informació. Si la revolució industrial va esser el preludi de la jardineria moderna, les noves tecnologies seran el preludi de la jardí del futur...Estem als començaments i no podem veure'ns amb distancia, però podem especular i començar a veure sendes i camins...
“Las smart.city ja son aqui al menys sobre el paper, com seran el futurs parc publics, el futurs jardins privats.. tanbe quines seran les funcions que auran de cumplir aquestes construccions ?”
