Ideàs que donen cos a la nostre manera de entendre el jardí
Aquest tres personatges dels que reprodueixo unes frases seves a la portada de aquesta web, me acompanyant en la realització del meu treball.
De NICOLAS RUBIÓ I TUDURÍ .La profunditat de la idea de jardí. Aquesta profunditat ens dona els jardiners mes marge de actuació y mes claredat d'objectius, que juntament amb uns bons coneixements ens donen millors resultats.
De ISADORA DUNCAN. La concentració i la passió per una activitat, que ens permet percebre els mes mínims moviments i sons , i que ens permeten posar el dial al cero, per poder sintonitzar la emissora a la perfecció. El moviment i la dansa comença en la quietud igual que la musica i el silenci. Afinar correctament l'instrument ens donarà las notes perfectes. Aixi també el jardiner si te afinada la balança , les seves creacions seran mes bones i harmonioses , sigui l'estil que sigui.
I per ultim de LUDWIG WITTGENSTEIN . La modèstia davant la natura. El jardiner la imita i la recrea , però de vegades vol dominar-la de manera arrogant, sense tindre en compte que qui te l'ultima paraula es precisament aquesta mateixa natura.Moltes obres deuen el seu esplendor a la sintonia del jardiner amb la natura,al respecte i la comprensió cap a ella, juntament amb un bons coneixements i tècniques d'aquest art que es la jardineria.
Encara que no necessàriament te que anar el jardí acompanyat per un habitatge, si ho entenem aixi nosaltres , ja que avui en dia el jardí se ha popularitzat igual que els vehicles , i el nostre treball es dirigeix en gran manera al jardí privat. Deixant els jardins públics i de elit per las grans empreses i els dissenyadors de despatx amb excepcions.
Tampoc necessàriament aquesta unitat te que esser una continuació monotemàtica, com un degradat. Pot esser un contrast fort però amable ,
que ens introdueix a un nou espai, ens prepara psíquicament per un altre situació , tant en una com en altre direcció. Ens prepara per entrar a
casa , a la oficina, .. i també ens acompanya al sortir al exterior, es com un suavitzant o preparació als canvis de estat o situació. Casa i
jardí tenen que acollir-se l'un al altre , millorar-se i fusionar-se, com si sempre aixi estat aixi.
Aquesta unitat que deuria de constituir l'habitatge amb el jardí i el paisatge, tindrà harmonia , despendrà equilibri i donara aire als seus usuaris, si el jardiner o dissenyador ha sabut captar l'esperit del entorn i concretar-lo a la seva obra.
Però no tot es disseny, si després no existeix una tècnica adequada de construcció i entreteniment; terres ricàs i equilibrades , on l'aigua dreni be , unes plantes adequades , es respecti el marc de plantació amb relació al objectius previstos , de res serviran las grans ideàs o gran dissenys. Seran quadres molt bonics però irreals, el jardí no durara mes de tres o quatre anys, no creixera , no es desenvoluparà com un esser vivent, sense arribar a la esplendor de la maduresa, després de passar per una joventut exuberant.
Resumint el jardí es un conjunt viu, un petit ecosistema creat artificialment, que es desenvoluparà fins aconseguir la seva majoria de edat.
Es cert que avui en dia existeixen en el mercat arbres , plantes, tapissos verds i tots els elements vius que constitueixen el jardí amb totes les mides. Exemplars grans , oliveres centenàries, arbustos grossos, etc. , a uns preus en consonància al producte al mercat.
Però si no es te pressa ni el corresponent poder adquisitiu , es mes saludable veure creixer las plantes , aquestes aconsegueixen una millor adaptació a la seva ubicació y a mes a mes el usuari-propietari va donant mes vida a cada unitat vegetal donant li noms i cognoms, arribant a vincular-se efectivament amb elles, ja que les a anant veien créixer any rere any. Conec molt clients i amics, que saben els anys que tenen las seves plantes, qui las va plantar, fins i tot tenen fotos d'elles de petites. Una bouganvillia de 30 anys, un ciprés de 32 anys, Una palmera de canàries de 40, una olivera de 30... i aixi un gran nombre de entitats vegetals que han anat trobant un espai al nostre costat.
El jardí ben pensat i ben construït no deuria de costar molt temps en cuidar lo. Es cert que hi han tota una serie de treballs de entreteniment del jardí que no es poden evitar, però també es cert que ni han molts que es poden evitar , fent la construcció del jardí des de un principi tenen amb compte el seu manteniment. Es un defecte molt usual de molts jardins de avui, haver plantat arbres que es faran grossos en espais massa petits , combinacions de arbustos i plantes que es molesten unes a las altres, en espais no adequats o no ben preparats.. etc. En el disseny i la construcció del jardí s'ha de pensar amb el seu manteniment. El Jardiner ha de conèixer las plantes no únicament per el seu nom botànic, de lo contrari el jardí es desfarà als primers anys i s'haurà de refer per recuperar lo.